Avaluació Inicial, síntesis del debat i canvi

1. INTRODUCCIÓ

Al llarg d'aquest treball exposaré i argumentaré els canvis que s'han produït en alguns dels meus models mentals i explicaré la manera com s'han produït. Per comprendre la naturalessa d'aquests canvis he consultat el material de l'assignatura que es recomanva a les instruccions i per analitzar els canvis he consultat els materials que he anat desenvolupant des de l'inici del curs.

2. RELACIÓ ENTRE CIÈNCIA, TECNOLOGÍA, SOCIETAT, EDUCACIÓ

A l'avaluació inicial ja tenia clar, després d'haver treballat a la UOC des de la perspectiva constructivista, que tots els elements estan relacionats com ho estan també la cència-tecnología-societat-educació. No hi ha res que naixca en un huit i ,per tant, estem dins d'un entramat d'influències, interaccions, interessos... I ni la tecnologia ni la ciència són una excepció perquè la seua creació i utilització també responen en alguna mesura a una ideología o altra, per tant, utilitzar la ciència per legitimar qualsevol cosa no és cap garantía. Podríem mencionar molts aspectes que constatarien aquesta premisa i aquest argument, per exemple, els científics solen treballar sobre aquelles qüestions que els donaran un benefici i la majoría d'ocasions necessiten una financiació pel que les seues investigacions científiques han de respondre als interessos socials o a interessos particulars privats però poques vegades tenen l'oportunitat de treballar sobre allò que verdaderament desitjarien. I en cas que fos així, estan els científics exents d'ideologies?

Així, aquesta relació entre ciència-tecnología-societat-educació era, al meu entendre, el punt de partida i pense que comprenia que es produia però no el seu abast, com s'observa al mapa conceptual inicial:

En aquest senzill mapa vaig intentar perfilar el tipus de relacions que hi havia entre els quatre components però va ser una errada perquè les interaccions són tan complexes que la meua capacitat no pot descriure com interactuen i tampoc crec que sigui un objectiu d'estudi d'aquesta assignatura. El que si hem va faltar van ser molts elements fruit d'aquest continu que s'ha produit amb les interaccions d'aquests quatre elements i essencialment analitzar com afecta a la psicología i a l'educació, i també fer referència a les transformacions socials.

3. POSTURES DETERMINISTES

Les postures que es treballaren al debat van ser les deterministes. A grans trets, podem dir que la perspectiva determinista social es la que defen que la tecnologia es un fenòmen secundàri al social i depen d'ell i la perspectiva determinista tecnològica defen que la tecnologia no depen de la societat sinó que la societat depén de la tecnologia.

A la síntesis del debat vaig expossar que d'haver triat una postura habría triat la que hem va tocar defendre, la determinista tecnològica perquè s'apropava més a les meues idees. Ara he comprés que les dos postures deterministes són igual d'inadequades i d'entre les Postures d'heterogeneitat entenc què la Perspectiva interactiva també s'ha de descartar per acollir la Perspectiva del teixit sense costures. La primera defen que hi ha una separació delimitada entre tecnología i societat però que es produeix interacció i la segon defen que no hi ha separació entre allò social i alló tecnològic, com he explicat abans.

La societat en els últims anys ha estat marcada pels avanços científics i tecnològics conferint-li molts dels trets característics i la tecnología s'ha fet essencial en la majoria dels àmbits, de manera que si faltarà la tecnologia la societat d'avui es desmonaria i sofriria un canvi dràstic. I de la mateixa manera la tecnología depen de la societat perquè la tecnología que no és útil o no s'inventa o no es desenvolupa, estant totalment condicionada socialment.

4. LES TIC EN L'EDUCACIÓ

En quant a l'ús de la tecnología a l'eduació a la síntesis del debat vaig defendre, des de la postura determinista tecnològica en la que debia apoyar-me, la tesis que la major aportació que ha fet la tecnologia a les escoles és l'augment de la preparació del professorat, ja que l'ha proporcionat l'oportunitat d'anar formant-se segons les seus possibilitats i les seues necessitats i les del seu alumnat, s'ha convertit en una font de consulta i recursos immediata, en un lloc d'encontre de professionals i d'intercanvi de materials, etc., i argumentí que el professor continua sent sobretot als primers anys d'escolarització i en certes circunstàncies el gran mediador de l'educació i millorar-lo és decisiu per donar més qualitat a l'educació. Però no vaig mencionar altres aspectes com que les TIC han propocionat a l'educació el desenvolupament de diversos àmbits educatius i sobretot la seua influència en propiciar un aprenentatge significatiu.

Així ara crec què d'entre les grans aportacions que les TIC han fet a l'àmbit educatiu el seu paper en l'aprenentatge significatiu és el més destacat. Doncs, com he experimentat jo amb el treball d'aquesta assignatura la instrucció que he rebut m'ha creat un desequilibri cognitiu ja que no podia acomodar els nous coneixements als que jo ja tenia i a la mateixa vegada m'ha ensenyat a construir models correctes amb conceptes i relacions adequats i amb tot açò he utilitzat els meus processos mentals i he creat d'atres més complexos experimentant un canvi conceptual el que ha fet que cree un nou model mental construint aprenentatge signiticatiu i tot açò gràcies a que he pogut utilitzar les TIC.

També s'han donat altres condicionants per a que l'aprenentatge que he fet sigui significatiu. Jo vull aprendre pel que es intencional ja que sóc conscient que necessite millorar els meus aprenentatges i vull millorar-los i, a més, tinc un alt nivell de compromís conceptual pel que he fet moltes reflexions.

5. LA TECNOLOGÍA EDUCATIVA

Les TIC han transformat els mitjans tradicionals d'ensenyament de manera que la TE ha entrat en lloc. Hi ha diferents perspectives que expliquen la TE d'entre les que destaquen les Teories extremandament instrumentals, les Teories estremadament Generalites i les Teoríes més realistes. Les instrumentals defenen que la TE no suposa res més per a l'educació que qualsevol tecnologia de la informació i les generalistes defenen que la TE ha transformat els sitema educatiu complet. En canvi, les Teories més realistes defenen que les TE són el disseny, anàlisi, aplicació i avaluació de situacions mediates d'aprenentatge, perquè són un instrument més de l'acció pedagògica que formen part del currículum i que, com a tal, estan al servici del Procés d'ensenyança-aprenentatge.

En conclusió i com diu, David Jonassen, no hem d'oblidar que les TE per si soles no poden canviar l'educació. Així, nosaltres com ha spicopedagogs hem d'impulsar un canvi de plantejaments instruccionals que possibilite que les TE produeixquen tots els seus beneficis.