1.
INTRODUCCIÓ
Al
llarg d'aquest treball exposaré i argumentaré els canvis que s'han
produït en alguns dels meus models mentals i explicaré la manera
com s'han produït. Per comprendre la naturalessa d'aquests canvis he
consultat el material de l'assignatura que es recomanva a les
instruccions i per analitzar els canvis he consultat els materials
que he anat desenvolupant des de l'inici del curs.
2.
RELACIÓ ENTRE CIÈNCIA, TECNOLOGÍA, SOCIETAT, EDUCACIÓ
A
l'avaluació inicial ja tenia clar, després d'haver treballat a la
UOC des de la perspectiva constructivista, que tots
els elements estan relacionats com ho estan també la
cència-tecnología-societat-educació.
No
hi ha res que naixca en un huit i ,per tant, estem dins d'un entramat
d'influències, interaccions, interessos...
I ni la tecnologia ni la ciència són una excepció perquè la seua
creació i utilització també responen en alguna mesura a una
ideología o altra, per tant, utilitzar la ciència per legitimar
qualsevol cosa no és cap garantía. Podríem mencionar molts
aspectes que constatarien aquesta premisa i aquest argument, per
exemple, els científics solen treballar sobre aquelles qüestions
que els donaran un benefici i la majoría d'ocasions necessiten una
financiació pel que les seues investigacions
científiques han de respondre als interessos socials o a interessos
particulars privats
però poques vegades tenen l'oportunitat de treballar sobre allò que
verdaderament desitjarien. I en cas que fos així, estan
els científics exents d'ideologies?
Així,
aquesta relació entre ciència-tecnología-societat-educació era,
al meu entendre, el punt de partida i pense que comprenia que es
produia però no el seu abast, com s'observa al mapa conceptual
inicial:
En
aquest senzill mapa vaig intentar perfilar el tipus de relacions que
hi havia entre els quatre components però va ser una errada perquè
les interaccions són tan complexes que la meua capacitat no pot
descriure com interactuen i tampoc crec que sigui un objectiu
d'estudi d'aquesta assignatura. El que si hem va faltar van ser molts
elements fruit d'aquest continu que s'ha produit amb les interaccions
d'aquests quatre elements i essencialment analitzar com afecta a la
psicología i a l'educació, i també fer referència a les
transformacions socials.
3.
POSTURES DETERMINISTES
Les
postures que es treballaren al debat van ser les deterministes. A
grans trets, podem dir que la perspectiva determinista social es la
que defen que la tecnologia es un fenòmen secundàri al social i
depen d'ell i la perspectiva determinista tecnològica defen que la
tecnologia no depen de la societat sinó que la societat depén de la
tecnologia.
A
la síntesis del debat vaig expossar que d'haver triat una postura
habría triat la que hem va tocar defendre, la determinista
tecnològica perquè s'apropava més a les meues idees. Ara he
comprés que les dos
postures deterministes són igual d'inadequades i d'entre les
Postures d'heterogeneitat entenc què la Perspectiva interactiva
també s'ha de descartar per acollir la Perspectiva del teixit sense
costures.
La primera defen que hi ha una separació delimitada entre tecnología
i societat però que es produeix interacció i la segon defen que no
hi ha separació entre allò social i alló tecnològic, com he
explicat abans.
La
societat en els últims anys ha estat marcada pels avanços
científics i tecnològics conferint-li molts dels trets
característics i la tecnología s'ha fet essencial en la majoria
dels àmbits,
de manera que si faltarà la tecnologia la societat d'avui es
desmonaria i sofriria un canvi dràstic. I de la mateixa manera la
tecnología depen de la societat perquè la
tecnología que no és útil o no s'inventa o no es desenvolupa,
estant totalment condicionada socialment.
4.
LES TIC EN L'EDUCACIÓ
En
quant a l'ús de la tecnología a l'eduació a la síntesis del debat
vaig defendre, des de la postura determinista tecnològica en la que
debia apoyar-me, la tesis que la major aportació
que ha fet la tecnologia a les escoles és l'augment de la preparació
del professorat, ja que l'ha proporcionat l'oportunitat d'anar
formant-se segons les seus possibilitats i les seues necessitats i
les del seu alumnat, s'ha convertit en una font de consulta i
recursos immediata, en un lloc d'encontre de professionals i
d'intercanvi de materials, etc., i argumentí que el professor
continua sent sobretot als primers anys d'escolarització i en certes
circunstàncies el gran mediador de l'educació i millorar-lo és
decisiu per donar més qualitat a l'educació. Però no vaig
mencionar altres aspectes com que les TIC han propocionat a
l'educació el desenvolupament de diversos àmbits educatius i
sobretot la seua influència en propiciar un aprenentatge
significatiu.
Així
ara crec què d'entre
les grans aportacions que les TIC han fet a l'àmbit educatiu el seu
paper en l'aprenentatge significatiu és el més destacat.
Doncs, com he experimentat jo amb el treball d'aquesta assignatura la
instrucció que he rebut m'ha creat un desequilibri cognitiu ja que
no podia acomodar els nous coneixements als que jo ja tenia i a la
mateixa vegada m'ha ensenyat a construir models correctes amb
conceptes i relacions adequats i amb tot açò he utilitzat els meus
processos mentals i he creat d'atres més complexos experimentant un
canvi conceptual el que ha fet que cree
un nou model mental construint aprenentatge signiticatiu i tot açò
gràcies a que he pogut utilitzar les TIC.
També
s'han donat altres condicionants per a que l'aprenentatge que he fet
sigui significatiu. Jo vull aprendre pel que es intencional ja que
sóc conscient que necessite millorar els meus aprenentatges i vull
millorar-los i, a més, tinc un alt nivell de compromís conceptual
pel que he fet moltes reflexions.
5.
LA TECNOLOGÍA EDUCATIVA
Les
TIC han transformat els mitjans tradicionals d'ensenyament de manera
que la TE ha entrat en lloc. Hi ha diferents perspectives que
expliquen la TE d'entre les que destaquen les Teories extremandament
instrumentals, les Teories estremadament Generalites i les Teoríes
més realistes. Les instrumentals defenen que la TE no suposa res més
per a l'educació que qualsevol tecnologia de la informació i les
generalistes defenen que la TE ha transformat els sitema educatiu
complet. En canvi, les Teories més realistes defenen que les
TE són el disseny, anàlisi, aplicació i avaluació de situacions
mediates d'aprenentatge,
perquè
són un instrument més de l'acció pedagògica que formen part del
currículum i que, com a tal, estan al servici del Procés
d'ensenyança-aprenentatge.
En
conclusió i com diu, David Jonassen, no hem d'oblidar que les
TE per si soles no poden canviar l'educació. Així, nosaltres com ha
spicopedagogs hem d'impulsar un canvi de plantejaments instruccionals
que possibilite que les TE produeixquen tots els seus beneficis.